Robert Koch no va agrair a Fanny Hesse la seva aportació a la millora dels medis de cultiu

Robert Koch (Fig. 1) necessitava disposar de medis de cultius sòlids, millors dels que tenia,  per fer créixer els bacteris i poder aïllar-los. Inicialment havia fet servir làmines de patata, que presentaven l’inconvenient de tenir pocs nutrients pels microbis, de manera que se li morien massa de pressa. Desprès va assajar amb la gelatina, que barrejava amb brou de carn per proporcionar nutrients, però se li liquava quan feia calor o alguns microorganismes utilitzaven la gelatina com a font de nutrients i la inutilitzaven com a medi de cultiu. Koch necessitava un medi de cultiu sòlid, estèril, estable i transparent, per poder observar fàcilment si apareixia creixement de colònies bacterianes i aïllar gèrmens d’una colònia per examinar els gèrmens al microscopi i poder identificar-los.

Robert Koch
Fig.1 Robert Koch

Aquest problema del laboratori de Koch el va comentar un dels metges que hi treballava, el Dr. Walther Hesse, a la seva dona, quan tornava a casa de la feina. Hesse era un home extraordinari. Havia estat metge militar a la guerra franco-prussiana, metge de vaixell, i finalment metge rural en una zona minera d’Alemanya, on es dedicava a millorar les condicions sanitàries dels miners.

Per poder analitzar millor la contaminació bacteriana del medi ambient, estudia bacteriologia al laboratori de Max von Pettenkofer, a Munic, durant els anys 1878 i 1879, i després al laboratori de Robert Koch el curs 1881 i 1982. Hesse s’havia casat amb una noia nord-americana d’origen germànic que havia conegut a Nova York, on hi arribà com a metge d’un vaixell alemany que feia regularment viatges a Nova York. El seu germà, que era metge a Nova York, li presenta a Fanny Eilshemius, amb qui es casa el 1874.  Fanny havia nascut el 1850. (Fig. 2)

Angelina (Fanny) Eilshemius i Walther Hesse
Fig.2 Angelina (Fanny) Eilshemius i Walther Hesse

Fanny havia ajudat el seu marit quan aquest treballava al laboratori de Max von Pettenkofer, fent-li d’assistent de laboratori i dibuixant les colònies de gèrmens i bacteris que estudiava el seu marit, de manera que hi tenia molta traça (Fig. 3).

Fanny Eilshemius 1883
Fig.3 Fanny Eilshemius, als voltants de 1883

Quan el seu marit, sent ja al laboratori de Koch, li explicava les dificultats que tenien per trobar un bon medi de cultiu, ella li suggereix que facin servir agar-agar, que és un derivat d’una alga, que s’utilitzava en rebosteria  perquè té la propietat de donar consistència als pastissos i per fer més espessos els brous sense donar gust. Ella l’utilitzava per recomanació de sa mare, que ho havia conegut d’una veïna holandesa  que havia viscut un temps a Java i ho havia après allà.

Hesse comprova que l’agar-agar permet solidificar el brou de carn, ja que l’agar fon a 100º i es pot barrejar amb el brou, i al baixar la temperatura es solidifica la barreja. Es manté sòlid a temperatura ambient, i es manté sòlid encara que augmenti la temperatura. Era l’any 1881 quan comunica aquesta troballa a Koch, el qual l’utilitza immediatament per cultivar el bacil de la tuberculosi, cosa que no podia aconseguir amb els medis de cultiu dels que disposava fins aquell moment. Entusiasmat amb aquesta troballa, publica el 1882 un article referint-se al nou medi de cultiu, sense fer cap esment a Walter Hesse, que ja l’havia provat, ni a  la seva dona que havia tingut la idea.

Al ser l’únic autor de l’article, ni mencionava al text qui li havia proporcionat la idea, es deixava entendre que ell era l’inventor d’aquell medi de cultiu. Mai va mostrar explícitament el seu agraïment a Hesse ni a Fanny per la seva aportació, que va ser determinant per resoldre un problema que Koch no aconseguia resoldre. Avui encara s’utilitza l’agar-agar als laboratoris de bacteriologia, però segurament ningú dels que hi treballa sap qui va introduir aquest medi de cultiu, ni que va ser Fanny  Eilshemius qui va suggerir-ho, i mai se li ha reconegut la seva aportació. Sorprèn que el continent on es col·loca l’agar, la placa de Petri (Fig. 4),

Placa Petri
Fig.4 Placa de Petri

dugui el nom de qui la va dissenyar, Julius Petri, un altre bacteriòleg, ajudant de Koch. El medi de cultiu s’hagués pogut denominar medi de Fanny Hesse o de Fanny Eilshmius, com suggereixen Arthur Hitchen i Morris Leskind, que s’han dedicat a recuperar la figura d’aquesta dona que ha estat immerescudament oculta fins fa ben poc temps.

REFERÈNCIES

Arthur P. Hitchens, Morrir C. Leikind. The introduction of agar-agar into bacteriology. J. Bacteriol., 1939; 37: 485-493.

Wolfgang Hesse. Walther and Angeline Hesse. Early contributors to bacteriology. In an assuming way, they moved agar from  the kitchen to the lab. revolutioning bacteriology. ASM News; 1992; 5: 425-428.

Hi ha 3 comentaris

  1. Hi ha molts casos de dones que no se’ls i ha reconegut els seus mèrits. Per exemple Rosalind Franklin va descobrir la doble hèlix de la molècula d’ADN, troballa que va ser clau perquè tres investigador homes podessin acabar les seves investigacions al apropiar-se del seu descobriment. Gràcies a això aquests tres personatges varen rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 1962 i no van fer mai cap menció o agraïment de Franklin. De desagraïts el mon es ple.
    Salvador Navarro

    M'agrada

  2. Àdhuc en l’àmbit de la ciència, es tendeix a idolatrar figures unipersonals, oblidant que molts dels descobriments i avenços de la ciència, son fruit de les aportacions parcials de varies persones.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s