Lydia Rabinowitsch, una científica extraordinària, marginada pel nazisme

Lydia Rabinowitsch (Fig.1) fou una valuosa científica marginada pel nazisme, de qui avui s’ignoren les seves troballes, la més important de les quals va ser demostrar que el bacil tuberculós de les vaques podia transmetre’s a l’home amb el consum de llet fresca i que la pasteurització evitava aquest risc.

Lydia Rabinowitsch
Fig.1 Lydia Rabinowitsch. Fotografia de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units

Lydia Rabinowitsch neix el 1871 a Kaunas, a l’actual Lituània quan formava part de l’imperi rus, en una família jueva benestant. Ha d’anar a estudiar a Suïssa perquè ni a Rússia ni a Alemanya s’autoritzava que les noies estudiessin. Estudia Ciències naturals a Berna i a Zurich i presenta la tesi doctoral el 1894 (Fig.2).

Lydia Rabinowitsch
Fig.2 Fotografia de Lydia Rabinowitsch al graduar-se a la universitat de Zurich

Amb el títol de doctora, marxa cap a Berlin amb l’aspiració de treballar a l’Institut de Malalties Infeccioses de Robert Koch, on és acceptada com a assistent sense contracte el 1894, i el 1895 ja publica el seu primer treball científic.

Durant els tres anys següents passa els hiverns a Filadèlfia, donant classes de bacteriologia al Medical College for Women de Pensilvània, on és la professora més ben considerada pels estudiants. Els estius els passa a Berlin treballant a l’Institut de Koch.

El 1898 es casa amb un metge que treballa amb Koch, Walter Kempner, per aquest motiu no tornarà més als Estats Units d’Amèrica. Compagina amb molt èxit l’atenció a la família (té tres fills) i la feina del laboratori (Fig.3).

Koch li assigna la responsabilitat de determinar si la tuberculosi bovina es pot transmetre per la llet de les vaques malaltes, punt important perquè en aquell temps s’apreciava molt el consum de llet fresca. Les experiències de Lydia demostren que la transmissió és possible, però que es pot evitar escalfant la llet a 80º durant uns minuts, procediment conegut com pasteurització quan es fa a nivell industrial.

Lydia Rabinowitsch
Fig.3 Lydia Rabinowitsch al seu laboratori

La troballa de Lydia Rabinowitsch causa una commoció al sector ramader i al sector que manufactura derivats de la llet. Es produeix la que es denomina “guerra de la llet”, que fa que Robert Koch es desdigui de les seves troballes per les pressions i les crítiques que rep, i acaba dient que el bacil boví només es transmet entre les vaques i que els homes s’infecten amb el bacil humà. No hi ha transmissió d’una espècie a l’altre, afirma Koch. Aquest manifestacions no són compartides per Lydia, que es veu obligada a abandonar l’Institut de Koch.

Troba feina a l’Institut de Patologia de l’Hospital Charité, el més famós d’Alemanya, que dirigeix el professor Johannes Orth (Fig.4), que havia estat l’ajudant de Rudolf Virchow, i era un expert en tuberculosi. Lydia té 32 anys, però segueix treballant sense contracte, ni salari. Investiga amb beques i segueix amb un nivell científic molt alt, convertint-se en una experta en tuberculosi, a qui els col·legues tenen gran respecte.

Johannes Orth
Fig.4 Professor Johannes Orth

El 1912 el Kaiser li concedeix el títol de professora de la Universitat de Berlín, però el claustre de professors, no li concedeix la “venia legendi”, que ella ha sol·licitat diversos cops, per l’oposició de Robert Koch. Hauríem pogut titular aquest post : “Una doctora que no va poder exercir de professor a la Universitat de Berlin per la oposició de Robert Koch”.

El 1914 és nomenada directora de l’equip editorial responsable de la revista “Zeitschriff fur Tuberkulosi”, càrrec que ocuparà fins 1933, quan els nazis accedeixen al poder (Fig. 5).

El 1920 mor el seu marit d’un càncer de laringe i Lydia es queda sense recursos, ja que la parella vivia del salari d’ell. Aconsegueix que la nomenin cap del laboratori de Bacteriologia de l’Hospital Municipal de Berlin-Moabit, que serà el seu primer treball remunerat, quan ja té 50 anys,.

El 1930 és nomenada per formar part de la Comissió que havia d’estudiar les responsabilitats de l’anomenada “Desgràcia de Lubeck”, que va ser una contaminació amb bacil de Koch virulent d’una partida de BCG preparada per administrar a nadons, que va causar la mort d’un nombre molt elevat de nens.

Zeitschrift für Tuberkulose
Fig.5 Portada de la revista científica “Zeitschrift für Tuberkulose”

Quan els nazis comencen a governar l’any 1933, Lydia és expulsada de l’hospital per ser jueva. Té 61 anys, però es veu gran per marxar als Estats Units com li recomanen els seus amics, que saben que allà tindrà feina. Lydia es vol quedar a Berlin, i envia els seus dos fills a Amèrica, Robert que és advocat i serà un dels fiscals al judici de Nuremberg, contra els jerarques nazis, i Walter, metge que es farà conegut per la seva dieta d’arròs. Lydia mor dos anys més tard.

Lydia Rabinowitsch mereix ser recordada, no únicament per haver estat una excel·lent científica i una gran experta en tuberculosi, sinó també per ser feminista i defensora dels drets de la dona, com el vot. Preocupada per ajudar a les noies que volien estudiar, crea una Fundació per concedir préstecs sense interès a les estudiants de medicina.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s