Peter Ludvig Panum, el primer metge que fa un estudi epidemiològic científic

Si considerem que la epidemiologia és la part de la medicina que estudia la freqüència d’aparició de les malalties en la població i examina els factors que determinen, influeixen o faciliten la seva aparició, com l’edat, el sexe, la dieta, la ocupació…, podem afirmar que Peter Panum va ser el primer epidemiòleg de la història pel seu estudi sobre el xarampió a les illes Feroe el 1846 (Fig.1).

illes Feroe
Fig.1 Vista de les illes Feroe

Vist amb el rigor del segle XXI, es pot considerar que la seva és la investigació epidemiològica més ben feta des del punt de vista científic. Panum acabava de fer 25 anys (Fig.2) i s’havia graduat en medicina uns mesos abans a la universitat de Copenhague, després de fer un internat en un hospital durant un any.

Peter Ludvig Panum
Fig.2 Peter Ludvig Panum el 1861

És escollit pel govern danès per investigar una epidèmia de xarampió a les illes Feroe, sense que Panum comprengui la causa de la seva elecció, perquè no es veia preparat per fer-ho.

Les illes Feroe son un conjunt de 20 illes, situades a 900 km de Dinamarca, i situades entre Islàndia i Noruega (Fig.3). Hi havia uns 8.000 habitants quan hi va Panum, que parlaven una barreja de danès i noruec, i vivien de la pesca (Fig.4). Havia estat una possessió danesa, però ja se n’havia independitzat.

illes Feroe
Fig.3 Situació de les illes Feroe entre Dinamarca i Islàndia
habitants illes Feroe
Fig.4 Fotografia de nadius i residents de les Feroe

Panum visita primer totes les illes per fer-se càrrec de les condicions socials, sanitàries i cultural de les illes, i entrevista prop d’un miler de malalts. S’informa de com va ser i quan, l’anterior epidèmia de xarampió, que hi havia hagut a l’illa feia 60 anys.

Fa la cronologia de les infeccions i investiga la manera com es difon la malaltia a partir dels primers casos infectats. El primer va ser un home que arriba el dia 28 de juliol a Thorshavn, capital de l’illa principal, provinent de Copenhague, que es posa malalt a poques hores d’arribar. Els seus dos socis, que el van anar a buscar al port, es posen malalts a les dues setmanes. A continuació, el xarampió s’estén per tota l’illa, a partir de dos casos, per contacte de persona a persona, comprovant-se una gran contagiositat durant la fase d’exantema i els dies anteriors a la seva aparició.

En total s’infecten 6.100 dels 7.800 habitants, amb 117 morts (2.8 %), gairebé exclusivament nens menors de 2 anys i els vells que no s’havien infectat durant l’epidèmia de 1781. Quasi totes les persones de més de 65 anys no es van infectar, perquè devien estar immunitzades des de l’epidèmia anterior, el que indica que el xarampió indueix una immunitat prolongada. Panum presenta el seu estudi al ministeri de sanitat (Fig.5) sense saber que el seu informe “Observacions realitzades durant l’epidèmia de xarampió a les illes Feroe el 1846” es convertiria en un clàssic de les investigacions epidemiològiques.

llibre memòria de Peter Panum
Fig.5 Portada d’una versió en anglès de la memòria de Peter Panum

Quan torna a Copenhague, treballa un any a un hospital naval, on estudia una epidèmia de còlera. Acaba la seva tesi doctoral i decideix deixar la clínica i dedicar-se només a la recerca. Fa aleshores un viatge d’estudis, passant un any amb Virchow a la universitat de Wurtzburg (1851) i dos anys amb Claude Bernard a Paris (1853-55).

Investiga malalts amb sèpsia, en els que afirma que hi ha un verí, que potser ve d’un bacteri, que seria el responsable dels signes i símptomes de la malaltia. És el primer que sospita que hi ha una endotoxina, i que pot tenir un origen microbià. També prediu que si tinguéssim un medicament per lluitar contra aquestes toxines, podríem tractar aquests malalts.

El 1855 és nomenat professor de Fisiologia, Química i Patologia de la Universitat de Kiel, i el 1862 torna a Dinamarca perquè li han ofert la càtedra de Fisiologia de la Universitat de Copenhague, que ha quedat vacant (Fig.6). Allí impartirà classe fins que, als 65 anys, mor d’un infart agut de miocardi.

Peter Panum
Fig.6 Peter Panum quan és catedràtic a Copenhague

Referència

Melgaard, Craig A., Golbeck, Amanda L. (2014) “Peter Ludwig Panum and the Danish School of Epidemiology,” The Bridge: Vol. 37 : No. 2 , Article 7. Available at: https://scholarsarchive.byu.edu/thebridge/vol37/iss2/7

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s