Quan es pagava entrada per veure els bojos de l’Hospital Reial de Bethlem

El Royal Hospital of Bethlem de Londres era un hospital construït el 1247, amb funció d’asil, situat en el lloc on ara hi ha l’estació del metro de Liverpool Street. Cap el 1400 ja hi ingressaven malalts, però no va ser fins 1547 que el rei Enric VII va prendre la decisió de convertir-lo en un hospital per malalts mentals, funció que ha mantingut fins ara.

En aquells anys els manicomis eren institucions on ingressaven pacients amb malalties mentals, a qui deien alienats o llunàtics, per allunyar-los de la gent sana i perquè no fossin al carrer, però no se’ls aplicava cap tractament. Els manicomis eren dipòsits de malalts, que estaven sovint en condicions deplorables, i molt sovint encadenats.

Durant un temps, a principis del segle XVIII, més que un hospital, Bethlem, o Bedlam com també se’l coneixia, era un lloc on la gent rica de Londres hi anava a passar la tarda pagant una entrada d’un xíling. S’hi veien escenes esgarrifoses, que el públic valorava com un espectacle. Les autoritats del centre justificaven les visites, perquè constituïen un mètode de recaptació pel manteniment de la institució. La entrada era lliure el primer dimarts de cada mes.

pel·lícula Bedlam Bethlem
Fig.1 Cartell de la versió anglesa de la pel·lícula sobre l’Hospital de Bethlem

Per aquesta raó i per les condicions inhumanes en les que vivien els interns, l’Hospital de Bethlem va adquirir una pèssima fama, que es va intensificar amb una pel·lícula de Mark Robson, de 1946, Bedlam (Fig.1), la versió espanyola de la qual es va titular Bedlam hospital psiquiátrico.

Actualment, Bethlem Hospital és un centre molt respectat, un dels millors hospitals psiquiàtrics del Regne Unit, però encara no s’ha tret del tot la mala imatge a la que hi va contribuir una pintura de Hogarth, l’última de la sèrie “A rake’s progress” (la vida d’un llibertí) pintada el 1735. En l’última de les vuit pintures que expliquen la seva vida, Tom Rakewell acaba a Bethlem degut a la seva vida dissoluta (Fig.2).

La vida d'un llibertí, William Hogarth
Fig.2 Octava escena de la sèrie pintada per William Hogarth, La vida d’un llibertí. Museu de sir Joan Soane, Londres

Al llarg dels vuit segles, l’hospital ha canviat d’ubicació varies vegades. La façana de l’edifici de l’hospital de 1739 es realment molt atractiva (Fig.3), com també ho era la de 1676 quan es va construir a Moorfields (Fig.4),   a les afores de la ciutat. El 1815 es va edificar a Southwark (Fig.5), i finalment el 1930 a la seva ubicació actual.

hospital Bethlem
Fig.3 Façana de l’edifici construït el 1739
Bethlem hospital a Moorfields
Fig.4 L’hospital a Moorfields el 1676
hospital Bethlem a Southwark
Fig.5 L’hospital el 1828 a Southwark

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s