Edoardo Porro va demanar permís del bisbe per fer la primera cesària

Edoardo Porro (1842 – 1902) va ser un excel·lent obstetre, catedràtic d’Obstetrícia a la universitat de Pavia primer i de Milà més tard. Se li atribueix el mèrit de fer la primera cesària a la que van sobreviure mare i fill.

Edoardo Porro
Fig.1 Dr. Edoardo Porro, obstetre italià

La cesària era un procediment conegut, però ningú s’atrevia a fer-lo pel gran risc vital que representava la inevitable hemorràgia uterina o per les infeccions, també gairebé inevitables, durant el post-operatori.

La seva pràctica estava autoritzada a l’imperi romà, únicament en el cas que una dona gestant hagués mort durant el treball de part, per si es podia extreure al fetus encara viu.

A I’època medieval l’Església l’autoritzava, en cas de mort maternal perquè es pogués batejar el fill si vivia. Ignorem si als anys de l’imperi romà i a l’Edat Mitjana es devien fer gaire cesàries per salvar el fill, però coneixem la llegenda de la cesària que es va fer a la mare de Sant Ramon Nonat, que havia mort sobtadament quan tornava a casa seva el 2 de febrer de 1240. Afortunadament passava per allí el vescomte de Cardona, Ramon Folch, tornant de cacera. Folch desmunta del cavall, obre la panxa de la dona i extreu a qui anys després es farà mercedari, alliberador de cristians, empresonats pels moros i fet sant. El seu naixement justifica que Sant Ramon Nonat sigui el patró de les embarassades i per extensió dels obstetres.

Tots els escrits sobre la història de la cesària assenyalen que la primera la va fer l’any 1500 un suís, Jacob Nafer, castrador de porcs, a la seva dona que portava dies amb treballs de part. Nafer utilitza una navalla de rasurar, i tanca la paret abdominal, sense cosir l’úter, però tant la mare com el fill sobreviuen. Veritat o llegenda?

Jeremies Trautman, un cirurgià alemany de Wittemberg, és el metge que fa el 16 d’abril de 1610 la primera cesària documentada, en la que hi estaven presents dues llevadores i un altre metge, Cristophorus Seest. Es tractava d’una dona que havia tingut una ruptura d’úter per un accident. La dona va morir, però el fill va sobreviure.

No hi ha referències de que se n’haguessin fet durant els segles XVII i XVIII, perquè els metges tenien consciencia de que difícilment es podia sobreviure a aquesta intervenció.

Les primeres cesàries en una dona viva s’atribueixen a metges nord-americans. Estan poc documentades i no es pot descartar que no siguin certes. La primera s’atribueix a Jesse Bennett (1769-1842), metge de Virginia, que la va fer el mes de febrer de 1794, a la seva dona, quan ell només tenia 24 anys, perquè el seu obstetre, el Dr. Alexander Humphrey, un metge molt reconegut, no va voler fer-la. Es diu que tant la dona com el fill van sobreviure.

El 1828 en fa una un metge anglès, James Barlow, amb extracció d’un fetus mort, però sobrevida de la mare.

La tercera s’atribueix a John Lambert Richmond, que havia estat ordenat ministre baptista el 1876 i havia rebut el títol de metge pel Medical College d’Ohio el 1822. La va fer el 22 d’abril de 1827 a Newton, Ohio, en una primípara amb deformitat pelviana, que va sobreviure a la cesària, i també el seu fill.

Cap d’aquests tres casos va ser publicat, pel que podem tenir dubtes de si metges amb tan poca experiència podien ser capaços d’acabar amb èxit aquesta intervenció.

La primera cesària ben documentada la fa Horatio Storer (1830-1922) a Boston, l’any 1869 en una dona amb un tumor pèlvic que obstruïa el canal del part. La mare mor al tercer dia, però la criatura sobreviu.

Horatio Storer
Fig.2 Horatio Storer

Storer s’havia format amb el millor obstetre britànic, James Y. Simpson, a Edimburg. Era un obstetre molt competent, famós per ser el primer líder de l’anti-avortisme a Amèrica.

Un temps abans, James Barry, un metge naval anglès destinat a Sud-Àfrica n’havia fet una amb èxit el 1820, segons indica el seu biògraf Michael du Preez. Barry va resultar que era una dona com es va descobrir quan va morir, que havia viscut transvestida en home perquè volia ser metge.

James Barry
Fig.3 James Barry de jove, quan estava a Sudàfrica, de pintor desconegut. Museum Africa, Johanesburg

La cesària de Porro és la primera que està ben documentada. Va ser feta a una noia de 25 anys, amb acondroplàsia,  de 1,25m d’alçada, amb una deformitat pelviana. Abans d’operar-la, Porro havia planejat l’ operació, discutit el cas amb col·legues i demanat l’autorització del bisbe de Pavia, que li va concedir. La pacient és anestesiada amb cloroform. Un cop oberta la cavitat abdominal, Porro fa una incisió a l’úter del fundus al cèrvix i extreu el fetus. Apareix una hemorràgia uterina cervical que Porro aconsegueix frenar col·locant un llaç corredor de fil ferro per constrènyer el coll uterí i aturar l’hemorràgia. Finalitza l’operació amb una histerectomia i ovariectomia. Utilitza esponges embegudes amb fenol i sutura el coll uterí fixant-lo a la paret abdominal. Els dies següents la pacient té febre i vulvo-vaginitis, però sobreviu.

Julia Cavallini
Fig.4 Fotografia de l’article de Porro en el que es mostra Julia Cavallini convalescent després de la cesària

Porro publica el cas (Fig.5), molt ben documentat, en una monografia que va tenir una gran acollida a Europa, on els metges començaven a atrevir-se a fer cesàries, seguint el mètode del Dr. Porro, millorat amb algunes contribucions de metges alemanys, com Kehrer i Sanger, fets que permeten que la mortalitat d’aquesta intervenció es vagi reduint.

opuscle Edoardo Porro
Fig.5 Portada de l’opuscle de Porro en el que descriu la seva tècnica

La cesària no és exclusiva dels països civilitzats. Hi ha informacions transmeses per viatgers europeus del segle XIX a la regió dels grans llacs que mencionen que es feien cesàries en aquella regió d’una manera regular, anestesiant la partera amb alcohol i fent servir barreges d’herbes per aplicar a les ferides operatòries (Fig.6). Aquestes dades suggeririen que les cesàries son més antigues del que ens pensem.

Cesària indígena a Kahura, Uganda.
Fig.6 Cesària efectuada per sanadors indígenes a Kahura, Uganda.
Observació de R. W. Felkin el 1879, extreta del seu article “Notes on Labour in Central Africa” publicat en el Edinburgh Medical Journal, 1984; 20: 922-930.

Referències

RICARDO ARENCIBIA JORGE. Operación Cesárea: Recuento Histórico Rev. Salud pública 2002; .4 (2):

Miguel R. Sarduy Nápoles et al. La cesárea como la más antigua de las operaciones obstétricas. Revista Cubana de Obstetricia y Ginecología. 2018;44(2)

Hi ha un comentari

  1. M’agradaria destacar que el millor obstetra britànic James Y. Simpson, tal com diu en Miquel, va practicar, a mitjans de desembre de 1847 a l’hospital de Edimburg, el primer part sense dolor emprant cloroform, que havia estat sintetitzat el 1831, independentment per Justus Liebig, Samuel Guthrie i Eugene Soubeiran.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s