Agostino Bassi va suggerir la teoria dels gèrmens com a causa de malaltia abans que Pasteur

Agostino Bassi (Fig.1) no era metge, però va fer aportacions de gran utilitat mèdica. En realitat era advocat, però va fer de terratinent a la seva propietat de Lombardia, on també es va dedicar a activitats científiques.

Agostino Bassi
Fig.1 Agostino Bassi

Quan estudiava dret a la Universitat de Pavia, va assistir a conferències i cursos de física, química, biologia i medicina perquè eren temes del seu interès. Va tenir professors excel·lents, com el naturalista Spallanzani, el metge Giovanni Rasori, l’anatomista Antonio Scarpa i el físic Alessandro Volta. Lazzaro Spallanzani (Fig.2) va ser el primer que va negar la teoria, vigent en el seu temps, de la generació espontània dels microorganismes. Anys més tard, Bassi va reforçar aquesta opinió, que va ser definitivament confirmada per Pasteur.

Lazzaro Spallanzani
Fig.2 Lazzaro Spallanzani

La dedicació de Bassi a l’agricultura fou molt productiva. Exposà les seves experiències en publicacions que tingueren molt bona acollida, com “El pastor ben instruït”, on s’aportaven idees molt innovadores.

El 1817, publica “La utilitat de la patata i el millor mètode per cultivar-la”, que és seguit d’altres títols amb ganxo, com ”Comentaris sobre la manera de fer vi”.

L’observació més transcendental de Bassi és el descobriment de la causa d’una malaltia dels cucs de seda, que ell anomena muscardina, que estava destruint la indústria de la seda italiana. Bassi descobreix que la malaltia del cuc està causada per un fong que, en reproduir-se, obstrueix el sistema limfàtic del cuc i li causa la mort (Fig.3).

muscardina cuc de seda
Fig.3 El cuc de seda està recobert per una matèria blanca que l’acaba ofegant.

A l’examen microscòpic li sembla que és el Botrytis paradoxa, però més tard un altre naturalista italià, Giuseppe Balsamo – Crivelli (Fig.4), el caracteritza amb més precisió i el bateja amb el nom de Beauveria bassiana, en el seu honor. Crivelli era professor de zoologia a la Universitat de Pavia el 1837.

Balsamo - Crivelli
Fig.4 El naturalista Balsamo – Crivelli

Bassi va passar trenta anys treballant amb la malaltia dels cucs de seda. Els primers vuit anys intentant, sense èxit, reproduir la malaltia administrant productes químics, després explorant la hipòtesi que la causa fos un agent extern que penetrés en el cuc i creixés en el seu interior. Un cop identificat el fong, intentà cultivar-lo, sense èxit, in vitro.

Publica les seves observacions en un llibre “Del mal del segno, calcinaccio o muscardino, malaltia che afflige i bacchi de seta” (Fig. 5), que apareix en dos volums, un el 1835 i l’altre el 1836.

llibre de Bassi sobre malaltia dels cucs de seda
Fig.5 Exemplar del llibre de Bassi sobre la malaltia dels cucs de seda

Després d’identificar l’agent causal, explora mètodes per combatre la plaga. Demostra que, mitjançant la desinfecció amb una solució diluïda de clorur càlcic, alcohol o àcid nítric, evita la malaltia. Recomana que tots els instruments que entrin en contacte amb el cuc estiguin esterilitzats per ebullició o contacte amb la flama.

Bassi considera que moltes altres malalties humanes, com el tifus, la gonorrea, la sífilis, el còlera, i d’altres, poden ser degudes a microorganismes més petits que els fongs, que hauran de ser identificats. Hauran de passar anys fins que es caracteritzin els agents causals d’aquestes malalties i es confirmin les suposicions de Bassi. Els primes agents infecciosos identificats foren el vibrió colèric el 1883 i el bacil tuberculós, el 1882, per Robert Koch.

Pasteur tenia Agostino Bassi en gran estima, coneixia les seves obres i el citava en articles publicats per ell. Com a mostra del respecte que li tenia, cal indicar que, en el despatx de Pasteur, hi havia un retrat d’Agostino Bassi (Fig.6).

Agostino Bassi
Fig.6 Retrat d’Agostino Bassi

Segurament en el món de la bacteriologia s’ha oblidat el paper de Bassi, el primer en parlar de la teoria germinal, que convertirien en doctrina Koch i Pasteur. A Itàlia gaudeix d’un gran prestigi, i li fou dedicat un segell (Fig.7).

segell Bassi
Fig.7 Segell amb l’efígie de Bassi, emès en motiu d’un Congrés internacional de Bacteriologia celebrat a Roma el 1955

Referències

JR Porter. Agostino Bassi bicentennial (1773 – 1973). Bacteriological Reviews, 1973; 37 (3): 284-288.

P. Mazzanello, C. Gabardino, V. Cani. Basssi, Agostino. A: eLS. John Wisley & Son, Ltd. Chichester (20 th september 2013).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s