Florence Nightingale, fundadora de la infermeria moderna

No hi ha cap dubte que la persona que ha influït més per mitigar el patiment dels malalts i per posar ordre i racionalitat en els serveis sanitaris hospitalaris, ha estat Florence Nightingale (Fig.1).

Florence Nightingale
Fig.1 Florence Nightingale

La qualitat més gran d’aquesta creadora de la infermeria moderna va ser la seva resiliència, la capacitat per superar obstacles i resistències imposades per homes orgullosos, insensibles i amb una visió miop de com s’ha d’ajudar els més febles, com són els pobres, els malalts, els ferits i els presos.

Aquesta dona anglesa que per raons familiars i econòmiques estava destinada a ser una dama victoriana, es va convertir en infermera superant l’oposició dels seus pares, que consideraven que fer d’infermera seria humiliant per la família. Aquest conflicte va ser la causa d’un desgast emocional que li va passar factura de més gran.     

Amb només un curs de tres mesos en un hospital alemany, l’Institut Luterà per a Diaconeses de Kaiserswerth, i uns mesos a Paris, Florence Nightingale es fa càrrec a Londres de la direcció d’un sanatori per l’atenció de dames sense recursos, a Harley Street l’any 1853. En els pocs mesos que està a càrrec d’aquest centre, fa la seva primera revolució. Fa instal·lar ascensors per alleugerir el cansament de les infermeres, fa fregar el terra i la roba de llit sovint, obre finestres i apuja el sou de les infermeres.

William Howard Russell
Fig.2 William Howard Russell (1821 – 1907), corresponsal del The Times a la guerra de Crimea

Aquell mateix any, 1853, comença al mes d’octubre la guerra de Crimea, en la que Rússia ataca Turquia, a la que ajuden els seus aliats, França i Gran Bretanya. El corresponsal del Times a Crimea, William Howard Russell (Fig.2), el primer corresponsal de guerra de la història, envia unes cròniques aterradores en les que explica el patiment dels joves soldats anglesos, i la pèssima atenció als soldats malats i ferits, en contrast amb la que reben les tropes franceses de monges infermeres, que segurament determina que tinguin menys mortalitat que els anglesos (Fig.3).

Florence Nightingale Scutari
Fig.3 Un retall de premsa que fa menció de Florence Nightingale a l’hospital de Scutari

Aquestes informacions fan que Florence Nightingales demani permís al Secretari d’Estat per Assumptes de Guerra, per marxar a Crimea amb un grup d’infermeres, que pagaria de la seva butxaca. El Secretari d’Estat accepta i Florence constitueix un grup de 38 infermeres, de les quals 10 son monges catòliques, 14 infermeres anglicanes i 14 voluntàries laiques.

Quan arriben a Scutari, on hi ha l’hospital de destí, es troben amb un espectacle inenarrable. Un hospital amb dos mil pacients, on no es renta la roba dels malats, ni el terra, ni es buiden les latrines, ni gairebé hi ha menjar (Fig.4).

Nightingale rebent ferits a Scutari, de Jerry Barrett. National Portrait Gallery
Fig.4 Nightingale rebent ferits a Scutari, de Jerry Barrett. National Portrait Gallery

Amb l’arribada de l’equip d’infermeres, millora una mica la situació dels malalts, però elles han de suportar l’hostilitat dels militars de graduació que no accepten que les dones els hi donin instruccions. En contrapartida, els soldats adoren Florence, a qui denominen “la Dama de la Làmpada”, perquè la veien recórrer les sales de l’hospital a les nits, fent-se llum amb una làmpada que duia a la mà, vigilant com estaven els malalts (Fig.5).

La dama de la lámpada a l'hospital militar de Scutari, 1855
Fig.5 La dama de la lámpada a l’hospital militar de Scutari, 1855

En ple conflicte, un article a The Times, publicat el 8 de febrer de 1855, descrivia Florence d’aquesta manera: “Sense exagerar és un «àngel de la guarda» en aquests hospitals, i mentre la seva gràcil figura llisca silenciosament pels passadissos, la cara del desgraciat es suavitza amb gratitud al veure-la. Quan tots els metges s’han retirat se la pot observar sola, amb una làmpada a la mà, efectuant les seves rondes solitàries”.

Florence torna a Anglaterra el 1856, uns mesos després de signat el tractat de pau, però defuig entrevistes, homenatges i altres actes públics. Es queda a casa, semi invàlida, durant cinquanta anys, per una malaltia no ben definida, malgrat la qual treballa intensament.

Funda la primera escola d’infermeres al Saint Thomas Hospital de Londres (Fig. 6) i publica “Notes sobre infermeres” (1861), un llibre considerat el primer pla d’estudis d’infermeria, que va ser essencial per la creació del Servei de Salut Britànica (NHS).

infermeres escola St. Thomas Hospital rodejant a Florence Nightingale
Fig.6 Primera promoció d’infermeres de l’escola del St. Thomas Hospital rodejant a Florence Nightingale. Florence al centre de la imatge rodejada d’infermeres.

Escriu “La salut: eficiència i administració dels hospitals de l’exèrcit britànic”, obra sobre l’administració dels hospitals militars que encara no s’ha superat.

A les seves “Notes sobre hospitals” (1859), demostra que l’elevada mortalitat als grans hospitals es podria prevenir adoptant mesures higièniques. Ho demostra a través de gràfiques, relacionant malalties i mortalitat, que constitueixen la primera aplicació de l’estadística a l’epidemiologia. Per aquest treball pioner és admesa com a membre de la Royal Statistical Society britànica, la primera dona en ser-ho. La justificació científica de les seves propostes, basades en estadístiques, van ser determinants per convèncer les autoritats.

Florence va influir perquè el 1860 es creés la primera escola de Medicina militar de la Gran Bretanya, després d’haver mostrat que, al mes de gener de 1854, van morir 3.168 soldats a Crimea, dels quals 2.761 per malalties infeccioses, 83 per ferides i 324 per altres causes. Una altra dada aclaparadora que demostra Florence Nightingale és que la taxa de mortalitat dels soldats entre 20 i 35 anys és el doble que la dels civils del mateix grup d’edat.

Florence Nightingale és la primera que té la idea que els fenòmens socials es poden mesurar sotmetent-los a una anàlisi matemàtica.

Referències

P. Young et al. Florence Nightingale (1820 – 1910), 101 años después de su muerte. Rev. Med. Chile, 2011; 139 (6): 807-817.

Cecil Woodham-Smith. Florence Nightingale la heroina de los hospitales. Losada, 2020

Hi ha un comentari

  1. M’agradaria afegir que el comportament i resultats obtinguts per Florence Nightingale a Crimea van inspirà al suïs Henri Dunant (Premi Nobel de la Pau de 1901) a crear la Creu Roja l’any 1863, després de haver viscut els terribles resultats de la batalla de Solferino (1859) amb més de 38.000 soldats morts o ferits.
    Nightingale també va influir decisivament en la creació de la Creu Roja Britànica (1870)

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s