El Dr. Joseph Ignace Guillotin, impulsor de l’ús de la guillotina, era contrari a la pena de mort

El nom del Dr. Guillotin ha quedat associat a un objecte destinat a donar una mort ràpida i indolora als condemnats a la pena capital. Aquest instrument es designà amb el nom de l’impulsor del seu ús, guillotina, nom que es va convertir en una creu pels seus familiars que duien el nom de Guillotin, i que sol·licitaren al govern francès repetidament que es posés un altre nom a la màquina. Al no tenir èxit amb la petició, van haver de canviar-se el cognom.

Joseph Ignace Guillotin (1738 – 1814) era un metge amb molta tirada per la política (Fig.1). Havia estudiat medicina a Reims i a Paris. El 1784, és designat pel govern francès per formar part d’una comissió, en la que hi ha Benjamin Franklin, inventor, polític i filantrop dels Estats Units, per investigar si existia el magnetisme animal, que s’havia posat de moda a Europa en la segona meitat del segle XVIII per les conferències del Dr. Franz Mesmer, el seu inventor, i determinar si tenia algun valor terapèutic. La comissió va concloure que no existia tal magnetisme animal i que no servia per tractar malalts, sinó que més aviat era una enganyifa per captar clients.

Joseph Ignace Guillotin
Fig.1 Retrat a l’oli de l’impulsor de la guillotina, Joseph Ignace Guillotin. Segle XVIII. Museu Carnavalet, París

El 1789, Guillotin es converteix en diputat de l’Assemblea Constituent francesa, quan té poc més de 50 anys. Era un home preocupat pels orfes en els orfenats, les vídues i els vells abandonats. Com a diputat, s’oposa a la pena capital i fa intents perquè s’aboleixi. Veient que no te èxit amb les seves propostes, planteja a l’Assemblea que, per aplicar la pena màxima, s’utilitzi un instrument més eficaç i menys dolorós que els que s’apliquen per a la decapitació (l’espasa en els nobles i la destral en el poble). Aquests instruments fallaven sovint i el botxí havia de fer molts intents per aconseguir la decapitació, amb el conseqüent patiment del condemnat.

Malgrat ser contrari a la pena de mort, Guillotin fa la proposta de la guillotina, que és el nom que va quedar – li a l’instrument per decapitar, perquè és un mètode més humà que no pas els altres, com la forca (Fig.2), la destral, l’espasa o el “garrot vil”, ja que és més expeditiu, menys dolorós i no falla mai.

penjats forca Pisanello
Fig.2 Detall de malalts penjats a la forca en una pintura de Pisanello,(1436–1438)

Una altra mostra de l’humanitarisme de Guillotin és la proposta que les execucions es facin sense públic, però tampoc se’n va sortir. Proposa també que als criminals que siguin condemnats a la pena capital, no se’ls hi apliqui aquesta pena, sinó que siguin objecte d’experimentació mèdica. Reconeix que és una proposta cruel, però preferible a la mort.

Guillotina
Fig.3 Guillotina dissenyada per Antoine Louis i Tobias Schmidt

El prototipus de guillotina (Fig.3) que encarrega el govern francès serà dissenyat per Antoine Louis (Fig.4), un cirurgià de prestigi, mestre del millor cirurgià francès del moment, Dominique Larrey, i construït per un fabricant de clavicordis alemany, Tobias Schmidt. Schmidt s’estava quedant sense feina perquè els clavicordis s’anaven substituint pels pianofortes.

Antoine Louis
Fig.4 Gravat del Dr. Antoine Louis

L’aparell es va assajar primer en xais i després en cadàvers de l’hospital de Bicêtre de Paris. El metge Antoine Louis va fer modificar la posició de la fulla tallant, per assegurar una incisió neta i sense resistències. Un cop va estar a punt, s’instal·là a la que ara és la plaça de l’ajuntament de Paris. La primera víctima d’aquest sistema fou Nicolas Jacques Pelletier, que havia estat condemnat a mort per robatori a mà armada. Va ser guillotinat el dia 25 d’abril de 1792. Mesos després fou guillotinat el rei Lluís XVI (Fig.5).

guillotina Lluís XVI
Fig.5 L’execució a la guillotina de Lluís XVI tingué lloc a París, el 21 de gener de 1793

Durant el període del Terror, més de 2’000 persones foren executades a França amb guillotina, entre les quals destaquen Lluís XVI, Maria Antonieta, els republicans Danton i Robespierre, així com Carlota Corday, l’assassina de Marat (Fig.6).

Carlota Corday guillotina
Fig.6 Carlota Corday, assassina de Marat, és conduïda a la guillotina. Làmina d’una revista de l’època.

L’any 1791, el Dr. Guillotin es retira de la política, i retorna a la seva pràctica privada, havent aconseguit que la mort per ajusticiament sigui indolora. L’última execució té lloc el 10 de setembre de 1977. Quatre anys més tard, s’abolia a França la pena de mort i per tant es deixà d’usar la guillotina.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s