Sant René Goupil, un cirurgià – barber francès del segle XVII, santificat per l’església catòlica

Sant René Goupil
Fig.1 Fotografia d’una estàtua de Sant René Goupil, que forma part d’un grup d’estàtues dels màrtirs canadencs de l’església de la Immaculada Concepció dels jesuïtes de Montreal

René Goupil és el primer sant d’Amèrica de Nord (Fig.1). Va ser canonitzat pel papa Pius XI, el 29 de juny de 1930, amb altres set jesuïtes missioners que van patir martiri a Canadà en mans dels indis en diferents moments del segle XVII (Fig.2). L’església catòlica celebra la seva festivitat el 19 d’octubre.

8 jesuïtes màrtirs canadencs. René Goupil.
Fig.2 Estampa que representa els vuit jesuïtes màrtirs canadencs. René Goupil es representa en el extrem dret.

Els anestesiòlegs nord-americans i canadencs el consideren el patró de la seva especialitat des de 1951, després que tres infermeres anestesistes de la regió de Crosse, a l’estat de Wisconsin convencessin les altres infermeres del seu territori de la bondat de tenir un sant patró propi. Aquestes infermeres eren Leone Higgins, Mary Yvonne Jenn i Odile Diedrich (Fig. 3).

Mary Yvonne Jenn
Fig.3 La monja i infermera Mary Yvonne Jenn (1910 – 2002)

Les dues últimes eren germanes d’una congregació religiosa i les dues primeres van presidir l’Associació de Wisconsin d’infermeres anestesistes. La proposta de les tres infermeres promotores és acceptada per l’Associació Americana d’Infermeres Anestesiòlogues i més tard en un congrés el van assumir com el seu patró els metges anestesiòlegs catòlics.

El que sabem de la vida de René Goupil es coneix a partir del registre de la Companyia de Jesús. Neix a Sant Martin du Bois, un poblet prop d’Angers i exerceix de cirurgià a la ciutat d’Orleans fins 1639. Un company seu de la ciutat d’Orleans, François Gendron, que va substituir Goupil en la missió canadenca de Sillery, testifica que era competent i experimentat. Segurament es va formar a Orleans, on es formà el cirurgià Gendron. A Orleans hi havia un Col·legi de mestres cirurgians que donava un ensenyament formal amb pràctiques a l’hospital d’Orleans.

El 1639, quan ja té 31 anys, es presenta al noviciat que els jesuïtes tenen a Paris, manifestant que vol ser jesuïta. Al cap de pocs mesos d’estar al noviciat, es descobreix que té sordesa i els jesuïtes li neguen la continuïtat dels estudis. No obstant això, no abandona el desig de consagrar-se a Déu, pel que decideix embarcar-se cap a Amèrica a finals de 1640 amb la intenció de presentar-se a la missió jesuítica de Nova França, que es troba a Sillery, població que en l’actualitat és una barriada de la ciutat de Quebec (Fig.4). Quan arriba Goupil a aquelles terres, Sillery és la primera reserva creada pels missioners francesos per assistir als indis hurons, que era la tribu que acceptava convertir-se al cristianisme amb més facilitat.

Sillery Quebec mapa
Fig.4 Mapa que situa al centre de la imatge Sillery, ara barri de Quebec, sobre el riu Saint Laurent

Sembla ser que la sordesa de René Goupil s’havia resolt, ja que mai més es fa esment d’ella, i és acceptat a la missió com “donné” (lliurat, entregat). Els donnés eren laics que s’havien consagrat a Déu, i col·laboraven amb els jesuïtes, fent els treballs que se’ls hi encarregava sense cobrar diners, i en contrapartida rebien manutenció i allotjament. Aquest estatut era comú a la França del segle XVII a les missions dels jesuïtes, i va ser suprimit posteriorment. Tenien una categoria superior a la de servent, però inferior a la dels germans llecs, que eren els que ingressaven en l’orde però no rebien el sacerdoci.

De 1640 a 1642, Goupil treballa com a cirurgià dels indis en un petit hospital conegut com Hospital de Sant Josep, situat en una de les ales del convent de les monges agustines de la Misericòrdia de Jesús, de Sillery. L’objectiu de les monges era oferir cures pal·liatives als indígenes amb malalties o ferides greus per evitar que es practiqués en ells l’eutanàsia. L’ocupació de René Gouspil a l’hospital era atendre els malalts i els ferits, especialment fer sagnies, guarir úlceres i posar embenats a les ferides.

martiri dels sants missioners jesuïtes a mans dels indis
Fig.5 Pintura del martiri dels sants missioners jesuïtes a mans dels indis (autor anònim)

A mitjans de 1642, els jesuïtes decideixen incloure’l en una expedició que ha de desplaçar-se a certa distància per atendre indis hurons. Durant el viatge de tornada, una partida d’indis iroquesos, enemics acèrrims dels hurons, els van parar una emboscada (Fig.5). Són capturats i conduïts al seu poblat. A Goupil li tallen el dit polze d’una mà amb la part afilada d’una petxina d’ostra. En arribar al poblat, un guerrer jove li talla el cap amb un tomahawk (destral índia) el 29 de setembre de 1642 (Fig.6), quan el veu fent el senyal de la creu sobre un nen de la tribu.

martiri de René Goupil
Fig.6 Gravat del martiri de René Goupil

Referència

J. Quintal. La petite histoire de René Goupil, patron des anesthesistes Can. J. Anaesth.,1994; 41: 1009-1014 J

Hi ha un comentari

  1. Benvolgut Dr. Miquel Bruguera, la meva admiració i felicitació per la tasca històtica que portes a terma, Una cordial salutació. Pepa

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s