Dominique Larrey (1766 – 1843), considerat el pare de la medicina militar

Es considera sense cap mena de dubte que Larrey mereix ser considerat el pare de la medicina militar, per tres aportacions que van resultar d’una gran importància per limitar els danys que les armes causen en els soldats: invenció de les ambulàncies que retiraven els ferits del front de batalla, invenció del triatge per determinar les prioritats en l’assistència, i el criteri d’operar els ferits el més aviat possible.

Dominique Larrey
Fig.1 Retrat de Larrey per Anne-Louis Girodet de Roussy-Trioson (principis del segle XIX). Museu del Louvre.

El seu llibre “Mémoires de chirurgie militaire et campagnes” escrit el 1812 va tenir una gran influència en els metges militars.

Larrey, a més de ser un excel·lent cirurgià, fou l’organitzador dels serveis mèdics de les forces armades franceses i cirurgià en cap de l’exèrcit de Napoleó, així com un home cabal.

En el seu testament, Napoleó fa constar que Larrey era l’home més virtuós que havia conegut (Fig.2).

Larrey i Napoleó
Fig.2 Larrey saludant Napoleó

Quan tenia 13 anys, Larrey deixa casa seva i marxa a peu, caminant durant cinc dies, per arribar a Tolosa de Llenguadoc on volia estudiar a l’Ecole de Chirurgie. Als 17 anys, marxa amb una carta de recomanació per un cirurgià de l’Hôtel Dieu de Paris, on obtindrà el títol de cirurgià. S’embarca com a cirurgià naval, però ha de renunciar perquè es mareja. S’allista, llavors, a l’exèrcit del Rin i participa el 1792 en la primera campanya militar. Allà constata la deficient organització de la sanitat militar i la magnitud de les lesions causades per la metralla, així com el retard en l’atenció dels ferits i l’excessiva distància entre el camp de batalla i l’hospital de referència més pròxim.

El Consell de Sanitat de l’exèrcit aprova la seva proposta de crear un servei d’ambulàncies volants, compostes per un carro de dues rodes amb una càmera tancada, on hi va el ferit, tirat per un o dos cavalls (Fig.3).

Ambulància volant Larrey
Fig.3 Ambulància volant dissenyada per Larrey

A la campanya d’Itàlia (1795-1797), Napoleó és el general de l’exèrcit i encarrega a Larrey el pla d’evacuació dels ferits i l’establiment d’un hospital a menys de 5 km del front. Larrey compleix les ordres, però és partidari d’operar in situ, eliminant les esperes perquè s’obtenen millors resultats (Fig.4).

Larrey operant en el camp de batalla, pintat per Charles-Louis Muller
Fig.4 Larrey operant en el camp de batalla, pintat per Charles-Louis Muller, Académie Nationale de Médecine, Paris

A la campanya d’Egipte (1798 – 1801), desenvolupa el concepte de triatge, tant si ha d’operar in situ o utilitzar el servei d’ambulàncies. Primer els més greus, sense que importi el grau militar o la nacionalitat (Fig.5).

Dominique Larrey triatge batalla Eylau
Fig.5 Dominique Larrey fent triatge al camp de batalla d’Eylau (1807)

A la campanya d’Egipte, Larrey substitueix les ambulàncies volants en carro, per ambulàncies en dromedari (Fig.6).

Després de la primera derrota de Napoleó durant la campanya d’Àustria, el 1809, Larrey és nomenat baró per haver obligat a un grup de generals a deixar passar primer, per un pont reconstruït sobre el Danubi, a 1200 soldats ferits que estaven a punt de travessar el riu.

Dromedari – ambulància
Fig.6 Dromedari – ambulància

De 1810 a 1812 treballa a l’Hôpital Val de Grace, que és l’hospital militar i alhora escola de Salut Pública, situat al barril llatí de Paris, mentre escriu les seves memòries.

Alguns principis aportats per Larrey són perfectament vigents, com tractar igual als ferits del nostre exèrcit i als enemics, fer les primeres cures al camp de batalla abans de traslladar el malalt a la rereguarda, o establir criteris de prioritat en l’assistència.

L’última batalla de Larrey és la de Waterloo, on és capturat pels prussians i condemnat a mort. Un cirurgià alemany, que havia estat deixeble seu, el reconeix i intercedeix per ell davant el mariscal Leberecht, el qual descobreix que Larrey havia salvat el seu fill. És llavors alliberat i amb un salconduit que se li facilita podrà arribar a Brussel·les.

Hi ha 2 comentaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s