Mary Seacole, una infermera de la guerra de Crimea, injustament oblidada durant gairebé 100 anys

Mary Seacole va ser una dona amb una vida trepidant, entregada al servei dels malalts, que va estar a la guerra de Crimea com Florence Nightingale, però que ha estat injustament oblidada fins fa pocs anys, per ser negra i heterodoxa.

Neix a Jamaica el 1805, filla d’un oficial escocès i una dona negra dominicana, que practicava la medicina tradicional i ensenyà a la seva filla a tractar malalts i preparar remeis.

Als 29 anys comença la seva etapa viatgera (Fig.1). Va a les illes Bahames, a Cuba i a Haití. Obre una hostatgeria per atendre malalts i aconsegueix una excel·lent reputació com a infermera. El 1850 està a Jamaica en una epidèmia de còlera en la que col·labora amb els metges. Es trasllada després a Cuba per cuidar les víctimes d’una altre epidèmica de còlera.

Mary Seacole
Fig.1 Dibuix de Mary Seacole jove

Quan s’assabenta que Florence Nightingale recluta infermeres per treballar als hospitals militars de Crimea, marxa cap a Anglaterra a la tardor de 1854 per oferir els seus serveis a la Oficina de la Guerra de Londres, però no és acceptada per ser negra.

El 1857, s’embarca en un vapor holandès cap a Constantinopla. A l’illa de Malta, un metge militar anglès que venia de Scutari li dona una carta de presentació per Florence Nightingale. La reunió amb Florence va ser frustrant per Mary Seacole, ja que no és acceptada com infermera per ser negra i tenir 50 anys.

Hotel Britànic a Balaclava
Fig.2 Dibuix a ploma de l’Hotel Britànic a Balaclava

Seacole no es desanima i s’embarca cap a Balaclava on hi ha el centre britànic de comandament, i allí construeix un magatzem d’aliments per proveir l’exèrcit i un hotel, l’Hotel Britànic, per cuidar malalts (Fig.2). Cada matí, Seacole prepara dues mules amb provisions i el seu equip mèdic, i marxa a atendre ferits a la línia de front. Quan cau Sebastopol, el 8 de setembre de 1859, és la primera dona a qui es permet entrar a la ciutat per portar begudes i atendre ferits.

Mary Seacole
Fig.3 Única fotografia que es té de Mary Seacole

Seacole torna arruïnada a Anglaterra acabada la guerra (Fig.3). Per recuperar-se econòmicament, escriu un llibre autobiogràfic “Wonderful adventures of Mrs. Seacole in many lands”, que és tot un èxit. Escriu un prefaci entusiàstic William Russell, que havia estat corresponsal de guerra del The Times a Crimea. És condecorada per l’exèrcit anglès (Fig.4).

Mary Seacole
Fig.4 Mary Seacole amb les condecoracions que li entregaren pels seus mèrits de guerra a la tornada a Londres

No se sap res més de Mary Seacole, que passa la resta de la seva vida entre Jamaica i Londres, fins que mor el 1881. Poc després passa a l’oblit, fins 1973, gairebé 100 anys després, quan una infermera, Elisa Gordon, localitza per atzar el seu llibre que estava descatalogat i en promou la seva reedició (Fig.5).

llibre autobiografia Mary Seacole
Fig.5 Reedició del llibre autobiogràfic de Mary Seacole

La reedició del llibre permet iniciar un procés de recuperació d’aquesta infermera atípica, que acaba sent reconeguda com un model d’entrega i dedicació.

El 2003 es posa un monument a Londres, davant l’Hospital Saint Thomas, el 2004 és elegida pels televidents de la BBC la persona negra més important que ha existit a la Gran Bretanya, i el 2007 es posa una placa a la casa on Seacole vivia a Londres. També s’obre una pàgina web que conté informació sobre les investigacions que es fan sobre el personatge.

Al Regne Unit s’ha estrenat aquest any la pel·lícula Seacole, dirigida per Charly Stratton, on l’actriu Gugu Mbatha-Raw fa el paper de Mary Seacole. El 2005 es va estrenar un documental titulat Mary Seacole: The Real Angel of the Crimea. Cap d’aquestes pel·lícules s’ha estrenat a Espanya.

Referència

Jane Robinson. The charismatic Black Nurse Who Became a Heroine of the Crimea. Basic Books (2004)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s