Catalunya va ser el segon país del món en fabricar penicil·lina

Alexander Fleming descobreix casualment la penicil·lina l’any 1928, però no pot aïllar-la, ni produir-ne en gran quantitat (veure aquesta entrada del blog). És Florey i el seu equip d’Oxford qui aconsegueix fabricar-ne l’any 1941, però no es podrà disposar de tanta penicil·lina com es necessiti fins que els americans es posin a produir-ne de manera industrial.

Dr. Antoni Valls Conforto
Fig.1 El Dr. Antoni Valls Conforto

A Catalunya, el Dr. Antoni Valls Conforto (Fig.1), microbiòleg que s’havia format a l’Institut Pasteur de Paris, havia començat, el 1942, a investigar com obtenir penicil·lina. Però en no disposar de Penicillium notatum, que és el fong que produeix la penicil·lina, utilitza un fong obtingut del florit d’una taronja, que anomena bornina, paraula que fa derivar de Born, el mercat de Barcelona.

Presenta el seus primers resultats, però no els de cap assaig en humans perquè en produeix poca quantitat i és poc potent. No pot estudiar la penicil·lina anglesa perquè la que li envien d’Anglaterra arriba en mal estat, degut a la censura que estableix el servei espanyol de Correus, que reté les trameses.

El Dr. en farmàcia Pere González Juan
Fig.2 El Dr. en farmàcia Pere González Juan

El novembre de 1943, s’inicia un segon intent de produir penicil·lina. Aquest cop la recerca és del grup liderat per Pere González Juan (Fig.2), format pel veterinari Vidal i Munné (Fig.3), els metges Jaume Pi Sunyer i Francesc González, i el farmacèutic Antoni Pouplana, i la fan al Laboratori Microbiològic Municipal, però aviat es trasllada al laboratori de la indústria farmacèutica LETI, ubicada a Sants. Pere González era farmacèutic i havia succeït Ramon Turró en la direcció del Laboratori Microbiològic Municipal.

El Dr. en veterinària José Manuel Vidal Munné
Fig.3 El Dr. en veterinària Josep Vidal i Munné

El fong utilitzat és P. notatum, subministrat pel professor Fernández Riofrio, catedràtic de Botànica de la Facultat de Ciències, que l’havia dut de l’Institut Lister de Londres.

L’equip de Pere González cultiva el fong, extreu la penicil·lina, l’estabilitza, purifica, i concentra per efectuar els assaigs clínics, que demostraran que la penicil·lina obtinguda té capacitat bactericida i bacteriostàtica i és ben tolerada en animals. Constaten, a més, que no poden produir quantitats majors per manca de reactius, que no s’aconsegueixen a Espanya degut a la situació d’autarquia.

El primer malalt tractat amb aquesta penicil·lina és Josep Gener, un home diabètic de 56 anys, amb una infecció resistent a les sulfamides, un àntrax al clatell que ha causat una sèpsia. És un malalt del Dr. Carles Soler Dopff, a qui li posen la primera dosi el 14 de desembre de 1944. Amb set dies de penicil·lina, 20.000 unitats cada quatre hores per via i es cura. El segon malalt és el Dr. Vidal Munné que té una infecció per Bacillus anthracis, que es cura amb cinc dies d’antibiòtic a la dosi de 12.000 U. cada tres hores. El tercer malalt té una uretritis i una sífilis. Tractat amb 300.000 U. es cura en 5 dies de la gonocòccia, però no de la sífilis.

El tractament requeria recollir tota l’orina mentre el malalt es tractava per reutilitzar la penicil·lina excretada pel ronyó.

Notícia de La Vanguardia de la utilització amb èxit de la penicil·lina a Barcelona
Fig.4 Notícia de La Vanguardia de la utilització amb èxit de la penicil·lina a Barcelona

La penicil·lina de Barcelona tingué el ressò mediàtic. Però l’11 d’octubre del 1945, la Direcció General de Sanitat va aprovar la penicil·lina de LETI. Per poder fabricar-la industrialment, LETI es va associar amb la Unió Química Farmacèutica (UQUIFA), que va proporcionar naus industrials al barri d’Horta i un considerable impuls econòmic. A partir del 4 de maig de 1946, es va començar a vendre penicil·lina catalana amb el nom de Penicil·lina L.U (LETI UQUIFA).

Dos anys més tard, les autoritats franquistes declaren el producte com “d’interès nacional”, tenint en compte la demanda de milions de dosis de penicil·lina. Això es va traduir en fomentar una producció espanyola controlada per dues empreses, coincidint amb una inversió financera per part dels EUA. Es va crear així la Companyia Espanyola de Penicil·lina i Antibiòtics (CEPA), participada pel Banc Urquijo, el Consorci Químic Espanyol, que fabricava a Aranjuez, i Antibióticos SA, un consorci empresarial que es va establir a Lleó i que estava format per diversos laboratoris: LETI-UQUIFA, IBYS, Zeltia, Abellí i l’Institut Llorente. El subministrament de penicil·lina, el 1950, era suficient i arribava a totes les farmàcies, però la producció de l’antibiòtic ja havia escapat de les mans de l’equip de Pere González.

Referències

Almirall J, Granero X. “L’aportació de Catalunya a la història de la penicil·lina. 75 anys de l’obtenció d’una penicil·lina catalana” Barcelona, 2018

X. Granero Xiberta. Catalunya i la penicil·lina. Rev. R. Acad. Med. Catalunya, 2018; 33 (4): 188 – 192.

Hi ha 4 comentaris

  1. El 29 de setembre del 1949, dos dies desprès de l meu naixement, la mare va patir una broncopneumònia bilateral. El meu pare mitjançant un comissari amic de la família va obtenir en el mercat negra prou penicil·lina perquè la mare purgues sobreviure mes de seixanta anys gràcies al antibiòtic. Mai podré agrair prou a tots el que ho van fer possible. (del llibre Vencer el gran Mal. Editorial Paidos 2011)

    Liked by 1 person

  2. Impacta veure com un professional sanitari viatja a Londres en plena Guerra Mundial, al 1943, per conseguir el fong “penicillium notatum”. En canvi, ara, per la pandèmia del 2020, un munt de metges de senten superats i desmotivats. El contrast em deixa estorat. Quins herois teníem a Catalunya no fa pas tants anys i quins metges buròcrates hi ha ara!.

    Liked by 1 person

  3. Gràcies pels comentaris. Vull remarcar la categoria dels investigadors catalans que van estar involucrats en aquest projecte. El lider, el farmacèutic Gonzalez Juan, fou el pare del catedràtic de Higiene Francesc Gonzalez Fusté i un investigador de primer nivell, injustament poc conegut.
    La meva nota pretenia ser un petit homenatge als investigadors i també als Drs. Almirall i Granero, que son els que han fet coneixer aquesta història.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s