Miquel Arcàngel Fargas, protagonista d’una pintura del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

Miquel A. Fargas va ser un dels catedràtics més destacats de la Facultat de Medicina de Barcelona de finals del segle XIX, i està considerat el pare de la Ginecologia catalana (Fig.1).

Miquel Fargas per Thomàs Pijoli
Fig.1 “Lo doctor don Miquel Fargas, per Thomàs Pijoli’’, dibuix que és portada del núm. 303 de la Ilustració Catalana de 28 febrer 1893.

L’entrada d’avui d’aquest blog està dedicada a una pintura a l’oli de 1885, que representa a Fargas quan només feia tres anys que havia acabat la carrera, que va estar penjada molts anys al despatx del ginecòleg català i després fou heretada pel seu nét, l’endocrinòleg Francesc Morer i Fargas. Aquesta pintura va estar exposada a l’espai Pedro Pons del Col·legi de Metges de Barcelona, presidint l’exposició La malaltia de les dones. Ginecologia Històrica, muntada pels historiadors Alfons Zarzoso i Sara Fajula l’any 2016, amb motiu de l’any que va dedicar el COMB a Miquel A. Fargas. El quadre fou donat al Museu d’Història de la Medicina de Catalunya per la Dra. Cecília Liñán, vídua del Dr. Morer.

Operació Miquel Fargas 1885 Sala
Fig. 2. Operació del Dr. Miquel A. Fargas el 1885, pintada per J. Sala. MHMC

La pintura està signada per J.Sala, pintor del que no he pogut trobar informació. Representa una operació feta per Fargas, a una dona de qui no es veu el cap, feta al quiròfan de la primera clínica que va tenir el Dr. Fargas, al carrer de l’Hospital, nº 133.

El quadre reuneix l’equip del Dr. Fargas, que actua com a cirurgià principal, i està rodejat dels seus ajudants. D’esquerra a dreta: Francesc Terrades -que té a les mans un aspirador-, el mestre Fargas, Miquel Carbó, l’anestesista Jeroni Estrany, Francesc Fàbregas -que té a les mans unes pinces NELATON- i Pau Torras que sosté el termocauteri.

Jeroni Estrany Lacerna (1857 – 1918) es pot considerar com “el primer anestesista professional” de Catalunya, ja que es dedicava fonamentalment a anestesiar els malalts de Fargas, encara que estava també interessat per l’electroteràpia. Estrany va ser militant de la Unió Catalanista, partit de caràcter socialista liderat per Domènec Martí i Julià, de qui Estrany va ser un dels principals col·laboradors.

La pintura ens permet contemplar instruments que s’utilitzaven en aquell temps, com l’aspirador que aguanta el Dr. Terrades o el termocauteri que sosté el Dr. Torras. La pinça de Nelaton, que sosté el primer ajudant, és un instrument que s’utilitza a la cirurgia ginecològica per fixar i estirar l’ovari, el que permet sospitar que la intervenció que feia Fargas era una ovariotomia.

També el quadre ens permet considerar la lentitud amb que es produïen els canvis en els hàbits higiènics quirúrgics en aquella època, quan no hi havia internet, i les publicacions en paper no eren tantes i no circulaven amb la rapidesa amb que ho fan ara. Sorprèn que Fargas i el seu equip, que van ser dels cirurgians més entusiastes de l’antisèpsia de Catalunya, juntament amb el Dr. Salvador Cardenal, no utilitzessin encara cap mesura antiinfecciosa l’any 1885, quan Joseph Lister ja havia descrit l’antisèpsia i recomanava les polvoritzacions de soluciones fenicades sobre la ferida operatòria. Anaven vestits de carrer. Esperem que s’haguessin rentat les mans abans d’operar i haguessin bullit el material quirúrgic.

Mica en mica es devien introduir a Barcelona les mesures preventives de les infeccions quirúrgiques, ja uns anys més tard duen bates (Fig. 3), i anys més tard també duen gorra (Fig. 4).

Intervenció quirúrgica doctor Miquel Fargas 1900
Fig.3 Intervenció quirúrgica del doctor Miquel A. Fargas el 1900
Miquel Fargas Francesc Terrades Jeroni Estrany operació
Fig.4 Miquel A.Fargas, dret a l’esquerra, procedint una operació, assistit pel doctor Francesc Terrades. Assegut, davant la pacient, l’anestesista Jeroni Estrany. Clínica

Contrasta la indumentària que duen Fargas i els seus col·laboradors amb la dels que són al quiròfan nord-americà de la figura 5, que gairebé és de la mateixa època que la de l’operació de Fargas de la figura 4, on alguns ja duen mascareta i tots duen bata ben tancada.

Quiròfan 1906-1908
Fig.5. Quiròfan 1906-1908. Lane Medical Library Archives

Els guants quirúrgics els va introduir, el 1889, el cirurgià americà William Halsted per protegir les mans de la instrumentista del seu quiròfan, Caroline Hampton, que tenia una dermatitis a les mans causada per rentar-se-les massa sovint amb àcid fènic, però ell mai se’ls va posar. Eren uns guants de goma gruixuts que li devien dificultar operar. Sí ho feia Josep Colt Bloodgood (1867-1935), que era un resident de cirurgia molt apreciat per Halsted. Bloodgood fou un excel·lent cirurgià, professor de cirurgia i cap del Laboratori de cirurgia experimental del John Hopkins Hospital. Els guants de goma es podien esterilitzar a l’autoclau, però només duraven 5 o 6 intervencions perquè es feien malbé.

A Europa, Mickulicz (1850 – 1905), un cirurgià austro-polonès, catedràtic de cirurgia a Cracòvia, va ser el primer en dur i fer dur guants i mascareta al quiròfan.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s